Jordi's profileI mean, what have you go...PhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
I mean, what have you got to lose? You know, you come from nothing, you're going back to nothing. What have you lost? Nothing! |
|||||
|
March 01 BACK TO EARTHSo, as we were saying yesterday... It’s been a long time since the last occasion, but I have a good excuse: I’ve been extremely absorbed in the preparation and happening of the visit of two Korean friends. I met one of them, Eli, in New Zealand, and I must confess that after our farewell there, I had no expectations of seeing each other again. But surprises sometimes happen. Her decision of coming to Barcelona excited me and has kept me up ever since. I think I can say that both she and her friend Jin have enjoyed this time here as I’ve enjoyed their company. To chech their opinions, go to www.imlyingthrumyteeth.com and you’ll see. And now, I’m paying them a visit back in June. I accept recomendations and suggestions about it! How to avoid spicy food, for instance. I know, no way... I loved how they took this stay here. They let me lead them, choose where to go, when, and where not to go. In fact, go along a local makes everything easier and enlighthening. So that will be what I’ll do in Korea. South Korea, of course! I’ve also had the chance to go to some places where I hadn’t gone up to then, for it was too “touristiy”, or for it’s always there, so, why should I go now? However, those have been the less. I’ve tried to bring them to where they could face the real place with, as usual, unexpected results. More than showing them buildings, I’ve made them to live as we do, meaning having huge lunches at 3 pm, dinners at 10 (Therefore enjoying food, and wine...), sleeping less at night, but trying a rest after lunch, when possible, going to the theater at 21:00, to the soccer match at 22:00... All the rest are stereotypes, bullshit!! No flamenco, no bullfighting here! These belong to the barbarians of the other side of the invisible border. Have you seen “Vicky Cristina Barcelona”? More bullshit! I expected something else of our friend Woody. Anyway, who knows what? By the way, Jin’s camera was stolen from my car. One of the glasses was broken. Never leave a camera on the rear seats of a car in a big city. You better not. Despite this fact, everything was great. It’s easy to have a good time here, excuse my frankness. Mostly for me, excuse my lack of modesty. I’m not trying to convince you to visit me, although it can seem it. I’m just trying to convince you to invite me! No, I’m kidding. My agenda is full this year, don’t insist. But in case you get confused and come around, let me know!
And it’s enough, I’m not gonna write more, excuse my lack of feeling like doing it.
SARCASM. AUSSIE STYLE These were posted on an Australian Tourism Website and the answers are the actual responses by the website officials, who obviously have a great sense of humour __________________________________________________ Q: Does it ever get windy in Australia ? I have never seen it rain on TV, how do the plants grow? ( UK ). A: We import all plants fully grown and then just sit around watching them die. __________________________________________________ Q: Will I be able to see kangaroos in the street? ( USA ) A: Depends how much you've been drinking. __________________________________________________ Q: I want to walk from Perth to Sydney - can I follow the railroad tracks? ( Sweden ) A: Sure, it's only three thousand miles, take lots of water. __________________________________________________ Q: Are there any ATMs (cash machines) in Australia ? Can you send me a list of them in Brisbane , Cairns ,Townsville and HerveyBay ? ( UK ) A: What did your last slave die of? __________________________________________________ Q: Can you give me some information about hippo racing in Australia ? ( USA ) A: A-fri-ca is the big triangle shaped continent south of Europe . Aus-tra-lia is that big island in the middle of the Pacific which does not .... oh forget it. Sure, the hippo racing is every Tuesday night in Kings Cross. Come naked. __________________________________________________ Q: Which direction is North in Australia ? ( USA ) A: Face south and then turn 180 degrees. Contact us when you get here and we'll send the rest of the directions. _________________________________________________ Q: Can I bring cutlery into Australia ? ( UK ) A: Why? Just use your fingers like we do. __________________________________________________ Q: Can you send me the Vienna Boys' Choir schedule? ( USA ) A: Aus-tri-a is that quaint little country bordering Ger-man-y, which is . oh forget it. Sure, the Vienna Boys Choir plays every Tuesday night in Kings Cross, straight after the hippo races. Come naked. __________________________________________________ Q: Can I wear high heels in Australia ? ( UK ) A: You are a British politician, right? ____________________________ ______________________ Q: Are there supermarkets in Sydney and is milk available all year round? ( Germany ) A: No, we are a peaceful civilization of vegan hunter/gatherers. Milk is illegal. __________________________________________________ Q: Please send a list of all doctors in Australia who can Dispense rattlesnake serum. ( USA ) A: Rattlesnakes live in A-meri-ca which is where YOU come from. All Australian snakes are perfectly harmless, can be safely handled and make good pets. __________________________________________________ Q: I have a question about a famous animal in Australia , but I forget its name. It's a kind of bear and lives in trees. ( USA ) A: It's called a Drop Bear. They are so called because they drop out of Gum trees and eat the brains of anyone walking underneath them. You can scare them off by spraying yourself with human urine before you go out walking. __________________________________________________ Q: I have developed a new product that is the fountain of youth. Can you tell me where I can sell it in Australia ? ( USA ) A: Anywhere significant numbers of Americans gather. __________________________________________________ Q: Can you tell me the regions in Tasmania where the female population is smaller than the male popula tion? ( Italy ) A: Yes, gay night clubs. __________________________________________________ Q: Do you celebrate Christmas in Australia ? ( France ) A: Only at Christmas. __________________________________________________ Q: I was in Australia in 1969 on R+R, and I want to contact the Girl I dated while I was staying in Kings Cross*. Can you help? ( USA ) A: Yes, and you will still have to pay her by the hour.. __________________________________________________ Q: Will I be able to speak English most places I go? ( USA ) A: Yes, but you'll have to learn it first November 10 O.B.A.M.A.The Obama's case has made me think of something that is, in fact, another analogy: At the beginning of a love relationship, everything is beautiful, the feet don't touch the ground and dreaming is possible. When the couple decide to live together, buy a flat, open a common bank account, have children... well, that's the reality. And is not a dream anymore, nor anything slightly similar. When someone imagine their future, they do it without taking into account the negative part that for sure will exist. But not for lack of conscience, but for laziness of facing the dark side everything has. Of course Obama is the result of a publicity campaign, like everything else. Our world works this way. You know my opinion, it's not the system, it's ourselves. The more we improve as individuals, the farther our progress will be. The logo Obama has won. Now, let's see how good the product is. But keeping in mind that no product has the solution for all the problems. However, this will be what the world will expect from him. Therefore, another disillusion. Our (Western) societies live like waves, at the mercy of weather. So, we'd better get waterproof clothes! September 25 Nº8: VOLANDO VOY, VOLANDO VENGOI ja esta. Tot el que comença, acaba. Encara que tot es la continuacio de l’anterior i el precedent del que segueix... Els sopars, converses, compres i ocupacions cambien de lloc i d’idioma, pero tots son parts de la mateixa vida. Aixi que aixo no es un punt i apart sino una simple coma. Prou de poesia barata!! Que he disfrutat com un camell, en tots els sentits. He apres un tou de coses (Soc conscient d’aixo), i no parlo nomes de parlar en angles. De fet, aixo es el menys important. Es l’excusa. Puc viure sense parlar en angles, tranquilament. Pero els aliments intangibles que et dona una estada com aquesta no tenen preu. No vull donar consells, no crec que serveixin de res, pero qui pugui fer-ho, que no s’ho pensi. Que aparqui les pors i que s’hi tiri de cap. Exit garantit. Si no queda satisfet, Deunostrusenyor et torna els diners i un apartament a Torrevieja de regal un cop al cel. Tinc la mateixa cara de pamplines de sempre, pero alguna peça mes del puzzle interior esta encaixada ara. Amen. GALIPOLISLa pregunta suena a guasa, pero va en serio: en Gelibolu están acostumbrados a recibir a miles de visitantes de Australia y Nueva Zelanda.
En la península de Galípolis se libró una de las batallas más cruentas de la primera Guerra Mundial. El gobierno de Australia había hecho un llamamiento para ayudar a Gran Bretaña en su lucha contra Alemania y el imperio otomano, y centenares de miles de soldados de las antípodas entrenados en El Cairo fueron desembarcados al norte de la península.
Los mandos de las fuerzas aliadas erraron el cálculo, y, en lugar de encontrar una playa, los ejércitos quedaron atrapados, durante siete meses, entre acantilados, a merced del fuego turco e imposibilitados de avanzar.
Cuando se dio la orden de evacuar, medio millón de hombres habían muerto.
Ataturk mandó colocar una placa en memoria de los fallecidos. Su texto aún emociona a los hombres y mujeres que cada año visitan los campos de batalla donde sus antepasados perdieron la vida:
"Para nosotros no hay diferencias entre Johnnies y Mehmets. Ellos yacen junto a los nuestros... Vosotras, madres que enviasteis a vuestros hijos tan lejos de vuestros países, limpiaros las lágrimas de los ojos: vuestros hijos descansan en nuestro regazo y están en paz. Al perder la vida en esta tierra, se han convertido también en nuestros hijos". September 01 Nº 7: IT'S THE FINAL COUNTDOWN (BY/TO EUROPE)
La setmana que ve, el divendres dia 5, plego de l’escola. Es a dir, que seran els ultims dies que sentire que el meu angles progressa. A partir d’aqui, suare tinta per intentar que, al menys, no empitjori. Continuare estudiant a la mateixa escola, pero on-line, un cop a casa. A veure si serveix.
Despres, em quedaran dues setmanes i mitja per fer una mica de guirisme, comprar quatre tonteries, acomiadar-me de la gent. Mes dinars i sopars, aixo vol dir. Porto una carrera de restaurants asiatics que deu ni do. En deu dies he provat vietnamites, xinesos, japonesos i thailandesos. De tot menys canadencs. Pero tampoc hi ha res especial a la cuina propia, aixi que tant se val. I mexicans, que tambe estan be. Pero per tot aixo no cal venir a Vancouver. Tot i que si que s’ha de venir aqui per menjar be de preu. Barcelona es una exageracio al respecte.
Suposo que molta gent começa a treballar dema. Aqui es festa, tot i que no se que se celebra. Es com un festiu abans de començar classes, que comencen l’altre dilluns. Aquest festiu sempre es fa caure en el primer dilluns de setembre, caigui en al que caigui. Com la Candelera, pero sense ocupacio militar del centre vila, camps de refugiats inclosos. Un bon motiu per tenir ganes de tornar: Si ara, al mes d’agost, tinc fred, imagina’t el que deu passar aqui a l’hivern. Ha fet un mes d’agost molt lleig. Pero es el que hi ha aqui. He tingut que fer servir la crema pel sol com a abrillantador per la taula de caoba, quan se’m va acabar el “soon”.
Ah, ja he vist “Vicky Cristina Barcelona”. Be, en fi... grinyola una mica. Esperava mes del amic Allen, tant per la qualitat de la pelicula com per lo estereotipada que es. No es que sigui molt exagerat, pero... Es que jo no soc neutral. No se, que cadascu judgi per si mateix. El que es clar es que no es la seva millor pelicula. Ni una de les seves trenta millors tampoc.
Es evident que no tinc gaire per explicar, oi? Ara us toca a vosaltres explicar-me les vacances. Aqui no en fan. Les vacances que te un treballador aqui el primer any es una setmana. L’any seguent se’l hi afegeix un dia. El tercer any, un altre. Als vuit anys tenen dues setmanes de vacances, si sempre han treballat per la mateixa empresa. A mes, son els traballadors els que es pagan la seguritat social, o l’imitacio de SS que tenen aqui, res en comparacio amb el que tenim alla. Els sous son molt mes alts, es clar, pero tampoc et pensis. A mes, l’habitatge esta pels nuvols, literalment. Pero ells viuen feliços. Estressats pero feliços. Es que quan pensen que son canadencs, i no americans (Vull dir, dels Estats Units), ja es posen contents. Els USA estan fatals, en tots els sentits. Pero aixo ja es tema per un simposi, no per un mail.
Total, que no sabem la sort que tenim vivint on vivim. Ahir vaig sopar a les sis de la tarda. Inhuma. Ja havia fet la tercera cervesa a l’hora que alla em prenc la llesca de pa bimbo amb nocilla. Es clar que els locals tanquen d’hora aqui! En comparacio, tanquen a les cinc de la matinada, tenint en compte l’hora que sopen. La putada es que quan tanquen els bars, el transport public tambe acava de tancar, aixi que s’han de fer malabarismes. Mal montat.
Vaig (Vem) anar a veure balenes. Balenes assassines, mes concretament. Pero nomes es la reputacio, de fet son molt manses. Son orques, com l’Ulisses, aquella que va creixer al aquari de Barcelona i despres no hi cabia i la van enviar a un aquari a Florida, o no se on. Pero aqui no es veuen en un aquari, has d’anar a alta mar. T’asseguren un 90% de possibilitats que si que les veuras, i que si no, tens el viatge pagat fins que les vegis. Nosaltres les van veure a les quatre hores de viatge, despres de passar-les de llarg i tenir que tornar enrera. Les que et passen a prop fan gracia, pero les que esta lluny... no tanta. Tant poden ser una orca de veritat com un extra amb una aleta a l’esquena. Pero, en general, be. Set hores, tot plegat, per veure un grup d’unes cinquanta balenes que viuen tot l’any a l’estret de Georgia, el tros de mar que separa el Canada continental de l’Illa de Vancouver (No, jo no visc en una illa. Una cosa en Vancouver city i un altre l’illa de Vancouver, capital Victoria). Preu: CAN$ 140, 92 euros aprox. Per a mi, 120$, que tinc carnet d’estudiant!
Ja no se que mes dir. Que la setmana que ve cambiare les classes i les fare de tarda, pero tambe fare el material de les de mati pel meu compte. Es la setmana final i tindrem dos examens, una presentacio, una pelicula (Farehnheit 9/11) i l’examen final basat en la peli. I si ho passo tot be, tindre el certificat total de l’escola, que es oficial a uns quants paissos de la UE. I jo sense saber-ho! O sigui, que paro d’escriure en llengues romaniques fins d’aqui vuit dies.
I vet aqui un dog, vet aqui un cat, i aquest tale s’acabat!!
PS: I sobretot, quan aneu de viatge, que no us perdin la maleta... July 29 OSTIA, OSTIA, OSTIA!...Pero... pero... pero si ja han passat dos mesos!!! Si hem queden tres CNN news!! Redeu com passa el temps...
El primer mes va passar molt lent. Tot era nou, tot estava per fer i tot era possible (Marti i Pol). Pero el segon, un cop instalat, escola trobada i rutina adquirida, ha passat amb un three and no nothing. Dos mesos mes i I touch the two. I s’haura acabat la cauliflower (Li estic treient profit al diccionari angles-catala que vaig comprar als encants per un euro, eh?).
Ja porto cinc setmanes a l’escola. Els “cursos” aqui son de quatre setmanes, aixo vol dir que ja he fet el primer curs i ja he acabat tambe la primera setmana del segon. Vaig començar al nivell 4B (El vuite de 10, per entendrens) i ara estic a 5A. 5A i 5B son el mateix, de fet. El mateix professor, el mateix temari, etc. Nomes que per aconseguir el certificat de l’escola, has de superar dos mesos amb el menda del meu profe. Un certificat va de conya per embolicar entrepans, pero per res mes. No te validesa oficial. Per cert, digueu-me vanitos, pero que consti que he superat el primer curs amb 95,9 sobre 100 de nota.
Li dic menda a en Jacob, el meu profe, per que es un outsider aqui. Es lliure de fer el que vulgui, sigui temari o activitats, modificar horaris o cagar-se en tots els sants quan alguna cosa no surt be. En el nostre benefici, vull dir. Divendres passat teniem que veure el final d’una pelicul.la que vam començar a veure dijous. El comandament de la TV s’habia extraviat i els hi va montar un pollastre als administratius que em va saber greu a mi i tot. Es un exemple. Pero a mi m’agrada. Basicament, per que ens apreta. Els temes que tria per treballar son politica, filosofia, economia, religio... La gent mes jove de la classe no diu el mateix, es clar. Ja ens ha avisat que a vegades, encara que ell no ho pensi, adoptara les postures mes radicals possibles, nomes per provocar-nos. Que diu que l’angles de quan estas emprenyat es el millor que hi ha, darrera del angles de quan estas borratxo. Pero aixo a classe no sera possible. Un detall: En el meu primer dia en aquesta classe una noia brasilera, de quinze anys, va tenir que fer una presentacio a la classe (Aixo vol dir investigar, preparar-se un tema i presentar-lo a la classe sense llegir. Jo en vaig fer dos en el meu primer mes. Un sobre llengues minoritaries i un altre sobre jocs de paraules. Pero aquests els vaig triar jo) sobre la dictadura brasilera del 1964 al 1985. I ho va fer, i força be.
A mes, ens va oferir la possibilitat de donar-nos treballs extra via Internet. Jo m’hi vaig apuntar, a veure si aguanto el ritme. Mentres estic a l’escola, aixo es de franc. Si vull continuar fent-ho on-line un cop tornat a casa, seran $100 mensuals. Ja veurem, potser es una bona opcio per no perdre lo guanyat.
Mes coses referents a l’escola. Jo i uns deu alumnes mes vam ser escollits per ser entrevistats i filmats! Per a un video promocional de l’escola. Vam tenir que signar un paper conforme cediem els notres drets d’imatge i tot! Evidenment, entre els triats ni hi havia cap oriental. Els que donen prestigi a una escola son els europeus. I arabs, fins i tot. Pero no els orientals. Que son el 80% dels alumnes, de fet! O sigui, que un dia d’aquests sortire a la web del cole cantant les excelencies de l’escola. Aixo si, vaig dir el que vaig voler, ningu em va presionar. Pero la veritat es que crec que es una molt bona escola, efectiva i amb un bon metode. He parlat amb gent d’altres escoles i no estan tant contents com nosaltres. Questio de sort. O de no tenir pressa i mirar-ne unes quantes! Pero sempre hi ha d’haver una mica de sort.
L’escola tambe monta activitats extra-escolars a diari. In closos caps de setmana. Desde museus, partits de futbol, night-clubs... El diumenge passat vaig anar a fer rafting, i no em vaig apuntar a saltar amb paracaigudes un altre cop per que era massa car i no vull gastar massa encara. Pero potser hi haura un altre oportunitat!! Aquesta setmana que ve anire a fer kayak (Encara que aixo no es organtizat per l’escola), i dimecres comença un festival-concurs de castells artificials a Downtown. Aquest dimecres ho perpetrara uns canadencs, el dissabte uns dels USA, l’altre dimecres uns xinesos, i l’altre dissabte l’entrega de premis i exhibicio conjunta. Estara be. I, trencant la norma, sera tardissim! A les 10 de la nit!! Pero, es clar, el sol no se’n va abans... Se siente!! Pero despres, a la matinada, el sol surt a les 5... Es nota que aixo esta mes al nord!! Que me’n recordi d’agafar el jersei, que fara fred...
Que mes... Dons que aqui s’esta molt be. La ciutat es totalment recomanable per estar-hi un temps. No se si per visitar-la uns pocs dies, pero si per passar-hi l’estiu, per exemple. Necesites un temps per trobar els racons, i despres disfrutar-los a diari. La platja esta a cinc minuts del centre en varies direccions, aixi que es pot triar. L’aigua... m’han dit que esta oliosa, a mes de freda, aixi que no se si la catare. Molta gespa per tot arreu, parcs, esquirols... Hi ha no se quin estudi que la considera entre les tres millors ciutats per viure-hi del mon. Pero no se en base a que, de fet. L’habitatge es molt car i la gent esta malalta pel treball. Dos i tres treballs a la vegada! Mai tenen temps de res... pero son feliços, o aixo diuent. Pero s’hi esta be. Potser es questio de quimica...
Per cert, dijous passat vaig anar a veure “Spamalot”, que l’estrenaran a Barcelona el setembre. Es un musical de Broadway basat en la pelicula “Monty Python and the Holy Grail”, que alla es va traduir com “Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores”. De fet, es la peli mateixa, pero amb cançons al mig. La veritat es que m’ho vaig passar molt be (Ja podia, ja, que vaig pagar $100, es a dir 66 euros. Per un molt bon lloc, aixo si). Potser la vaig a veure a Barcelona tambe, pero em fa una mica de por... Com no podia ser d’un altre manera, hi colen el “Always look on the bright side of life” de “La vida de Brian”, i no se si aquesta i les altres cançons traduides em poden fer un mal irreparable a les orelles. Es que l’he escoltada mil millions de vegades!... Pero vaja, que es molt divertida. Pels residents a Barcelona i area metropolitana, hi hauran sessions previes abans de l’estrena a finals d’agost i començament de septembre, molt millor de preu. Per mes informacio, consulteu cartellera. Que us ho tinc que dir tot, cony!
Per acabar, que voleu: Verdad o atrevimiento? Verdad? Val. Dons que no us anyoro gens. Ja veus, que dolent que soc. Em fa l’efecte que em costara molt mes marxar d’aqui que el va costar l’any passar marxar de Nova zelanda. Aixo es molt millor, que carai! I l’idioma, tambe. No se si es el meu angles que es millor (Que potse es veritat) o es que l’accent canadenc es molt facil d’entendre (Aixo si que es 100x100 veritat!), pero la sensacio es que, aixi com l’any passat em semblava que no entenia res, aquest any ho entenc tot. I aixo fa que parli millor, com a consequencia. Fins i tot el director em va felicitar quan va acabar l’entrevista el divendres!! Be, potser tambe era per que li estava fent un favor de franc...
Me’n vaig a llegir una mica, abans d’anar a dormir, que dema tenim debat a classe en base a un article que tenim que haver llegit aquest cap de setmana: “Revenge of the Right Brain”. Resumint, que l’hemisferi esquerra del cervell, el que analitza, recull informacio i la fa servir logicament, esta deixant pas a l’hemiferi dret, que es el que empatitza, innova i sintetitza les emocions. Tot aixo aplicat al futur en el terreny economic. A que mola? “My tailor is rich and my mother is in the kitchen”, on son els classics?
Un que no para de pensar en vosaltres |
|
|||
Send a private message
Subscribe to RSS feed
Tell a friend
Add to My MSN
Add to your network
Sign up for alerts|
|
